Filosofia

Ateisme (Karl Marx)

"La religió és l'opi del poble" Déu és la creació de la classe dominant per tenir controlada la classe baixa. La religió s'ha d'eliminar perquè el poble quedi alliberat.

EM. Epicurica (hedonisme)

Absència de dolor (ATERÀXIA) : ja et produeix plaer.

Norma moral Kantiana

Assolir un objectiu que requereix-hi posar els mitjans adequats.

Moral homèrica

Astúcia: agafar camins que depenen de la teva virtut pots agafar. Areté: Virtut? Allò que fa que l'individu sigui virtuós. "L'ordre moral és que l'heroi tingui virtud". Agathós → Ulises és un heroi, ha de ser bo, valeros, hàbil, astut,

El Mètode de l'Ètica

Caràcter científic → significa que l'ètica hauria de ser una ciència, però la ciència no ens infica el comportament, sinó com s'hauria de comportar. Caràcter Racional → Ha de ser pensat, raó de ser. Norma → aceptada per tothom. Model ètic → ciència dels costums, encaminada a estudiar bondat o maldat dels actes. Si no es compleix algun d'aquests punts, és més material que formal.

Agnosticisme positivista

Cercar a TOT una explicació científica. Tot el que passa, els fenòmens, s'ha de poder demostrar/explicar, però més enllà d'aquests no es pot conèixer res. Per això Déu no es pot demostrar ni conèixer.

Ateisme

Déu NO. Ateu pràctic - sense base teòrica (Déu no existeix i ja.) Ateu teòric - defensa la no existència de Déu després d'un procés intel·lectual La vida és autosuficient, no requereix un creador. L'ateïsme busca la plena realització de la vida, i axiò passa per renunciar a Déu.

Ateisme (Feuderbach)

Déu és la reunió de totes les meves perfeccions i de tot allò bó de l'ésser humà. No és metafísic. Déu és un home perfecte

EM Individualista (hedonisme)

El que busca és la utilitat dels actes per defugir del dolor.

D.Hume

Fal·làcia naturalista,→ El que hauria de ser no és. Diu que la teoria del coneixement comença pels sentits. Tot coneixement prové de l'experiència.

Ètica Platònica

Hem d'intentar actuar com si estiguessim al món de les idees, no cal estar mort per fer les coses bé. El filosof hauria de ser el qui governés. Pensaria amb els altres, no amb ell. Dialèctica (només en política): Posar en comú per concenciar una idea parlant. Ha de manar el més savi. Els altres han de cercar la felicitat,→ fonamentació de l'acció

EF existencialisme

Jo existeixo i com a subjecte determino la moralitat de l'acte

EF formalisme kantià

L'acció s'ha de subjectar en el deure, la voluntat racional en tots els nostres actes: Voluntat natural: inclinació (allò que vols fer, pot estar mal fet) Voluntat racional: deure (allò que hem de fer, sempre estan bé)

Søren Kierkegaard

L'enfermetat mortal Ètica de l'el·lecció→ Escollir qualsevol situació encara que estigui bé o malament. ← contra Kant. La raó humana no té suficients motius per obrar d'una manera o d'una altre. Allò moral dependrà només del teu acte.

Guillem d'Ockham

L'home egoista ho ha de deixar i fomentar l'ordre moral en Déu.

-Ètica dels sofistes

L'ordre moral ha de ser paral·lel a l'ordre social (funcionament de la societat) Els actes del subjecte han de dependre dels actes de la societat. El subjecte fa les coses de manera moral si segueix les ordres socials.

EM. cirenaics (hedonisme)

L'única manera que té l'home per valorar si una actuació és bona o dolenta, és el plaer que et dona.

Agnosticisme neopositivista

L. Wittgenstein - Tot allò metafísic (no fenòmens) està mancat de sentit. Això porta a que Déu sigui inexpresable, només es pot pensar. Tota posició metafisica és superempídica. (per sobre de la ciència)

Agnosticisme Fideista

La fe en Déu és només això, fe. No admet cap prova racional de la seva existència.

N.Maquiavel

La fi justifica els mitjans,→ fer el que faci falta per conseguir un objectiu. Només aconsegiràs la felicitat mitjançant el poder, on nescesites: Virtú→ Virtud→ el seny alhora de fer una cosa. Fortuna: Sort, ser al lloc adequat al moment adequat. Diu que el respecte s'aconsegueix amb por(aquell tiu que invaeix un poble i mata a l'avi).

Ateisme (Nietzsche)

La gran tragèdia dels humans és la distinció entre el bé i el mal. Aquests dos conceptes són un invent humà, que només seveix per controlar-nos. Segons Nietzsche el primer i més gran culpable d'aquesta distinció és Sòcrates. El bé i el mal són una mentida i per tant han de dependre del subjecte. La religió, que ens ensenya uns conceptes universals del bé i el mal ens roba la llibertat.

Agnosticisme Kantià

La resposta a "com és possible que jo sàpiga distingir el bé i el mal" és Déu. Segons Kant, Déu existeix, no és demostrable i és l'exemple del bé i el mal. Kant no entén com podem fer el mal si podem distingir-lo del bé. -Nega la possibilitat d'un coneixement teòric de Déu, sinó mitjançant el postulat (argument) de la raó pràctica

Llibertat

Llibertat d'actuar Hi ha d'haver una norma que marqui la moral. Lliure i concient: sense llibertat no hi ha acció moral. Acció moral cap els altres subjectes. Llibertat amb respecte als altres. La moral a la vida no l'entén tothom igual Reflexió: pensar i decidir.

Reletivisme Hedonista

Llibertat: fer el que vulguis, mentres no solapi la llibertat de l'altre. Aquesta postura no té base ètica.

Ètica a Nicomac

No es pot ser cobard ni temerari (el just mig) Eudaimonia: L'objectiu dels teus actes és la recerca de la felicitat - trobar el teu daimon bo

FOM Kant

No facis allò que vols fer, sinó allò que hauries de fer per ser correcte. Imperatiu categòric: actua, obra, fes de manera que la màxima de la teva acció pugui arrivar a ser llei universal.

E. Valor de Sheller

Postura anti-Kantiana: Kant s'equivoca quan identifica els valors amb el bé Defensa una ètica dels valors, tota la actuació dels subjectes estan fets amb un valor i són objectius. a - priori → podem descobrir valors (sense necessitar experiència) que són el fonament de l'ordre moral segons el subjecte.

EF estoics

Que la intenció de tots els seus actes siguin bons. Perquè l'home savi descobreixi la llei que li dicta la raó.

-Intel·lectualisme socràtic

Si un intenta explicar la bellesa es quedarà amb un relativismne. L'exactitud de les paraules és impossible, però les persones han de tenir un accés lliure al coneixement.

Dilema de Heinz

Situacions inventades en les que es busca resoldre unasituació Les dues opcions tenen els seus pros i contres.

Ontologisme

Tendència filosòfica que estudia l'ésser. No és necessari demostrar Déu-és evidència immediata. El coneixement de l'existència de Déu és la causa de tots els altres coneixements. Les nostres idees són causades per Déu directament.

IMPERATIU CATEGÒRIC

Totes les nostres accions s'han de fer per deure, no perquè sigui bó en si mateix, sinó perquè la meva racionalitat em diu que ho faig amb bona intenció.

Ètica Aristotèlica

Ètica subjectiva que recerca la felicitat mitjançant el bé. "Allò que et perfecciona com a persona". EUDAIMONIA (EU=bé ; DAIMON=dimoni) → Bé suprem, dimoni interior positiu que t'ajhuda a recercar la felicitat. Vida intel·lectual: Has de fer vida culta perquè tinguis un bon eudaimon.

Retòrica

És l'art de saber parlar bé. Amb o sense raó. Els sofistes dominaven l'art de la retòrica.

Agnosticisme

És la negació de la possibilitat de demostrar l'existècia de Déu. No és escepticisme perquè aquest nega les realitats trascendentals metafisiques No és atïsme perquè no nega a Déu, sinó la possibilitat de demostrar-lo.

Habits

És quelcom adquirit per l'ésser humà. Ens donen una personalitat. Ens afecten la moral i ens interessen només els realitzats de manera lliure i conscient.

EM Social (hedonisme)

Útil sense el teu propi interés, busca el bé comú.