Locucions i expressions
Resposta a la frase 'Tinc por'
(Elx i val. general) La por guarda la vinya
a coscoletas, a hombros
(Elx) a borreguet, a collcametes (val) al be, (cat) al collibè
lleno a rebosar
(Elx) en cormull, (val) en caramull
Fer la compra, especialment dels aliments, per a tota la setmana. Fer la compra a la plaça.
(Elx) fer el recapte fer la plaça
Frase quan no vols xarrar-li a algú res Quien quiera saber mentiras con él.
(Elx) jo te diré a tu lo que el gat amaga en la cendra! Qui vulga saber, mentides amb ell!
Mostra exagerada d'afecte, afalac enganyós.
(Elx) magarrufa (resta) mangarrufa Amb les seues mangarrufes sempre aconseguix el que vol.
adj. Malaltús, que no es troba bé de salut temporalment o habitualment.
(Elx) malmirrós malmarrós, malaltús
Més vell que...
(Elx) més vell que l'arna Més vell que l'anar a peu, que cagar aponat, que la picor, que Matusalem...
llover a cántaros
(Elx) ploure a rejo, (val) ploure a poalades, (cat) ploure a bots i barrals caure una aigua de misericòrdia
y una mierda!
(alguns diuen) i una nyespla! (cat) i un be negre!
fijamente
(de) fit a fit, fixament
ir muy deprisa, a contrarreloj (sobre todo, sacando faena)
(dita per Maria a Biar) vaig a esclatacor anar amb l'all al cul anar amb el coet al cul anar atrafegat
pe a pe
(güelo) oliveta, pinyolet, oliveta, pinyolet Deformació de 'Oliva menjada, pinyolet a terra'?
más agusto que un arbusto
(iaia) més agust que el món entregue
Ser, algú o alguna cosa, útil.
(iaia) no me fa cos (iaia i estés en val.) fer paper, (cat) fer servei ex: no em fa paper/servei
dit d'un aliment que està molt bo
(iaia) pega tro!
ser la caña, un crack
(iaia) soc el tro!
madre mía
(val) arrea constipat! mare meua
Guardar (una cosa) en el seu lloc.
(val. genuí) alçar Alça els plats en l'armari. Alça't els diners en la butxaca. "Nyas, alça't estos vint duros en la vidriola" "Vaig a alçar el cotxe ans que ploga" "Alçaré el cobertor i els llançols en l'armari".
Una altra forma de dir... TOT I... ENCARA QUE... Tot i estar en funcions, duu a terme molt bones reformes. Encara que estiga en funcions...
BO I + gerundi Bo i estant en funcions, duu a terme molt bones reformes.
Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija
El qui troba un bon padrí, ja ha recorregut mig camí.
dichosos los ojos!
Guaita'l! Benvingut i ben trobat
fórmula de despido muy coloquial en persona
Menja bé, caga fort i no li tingues por a la mort! au cacau au babau
hablando del rey de Roma
Parlant del dimoni, vet ací les banyes Qui del llop fa esment, a prop se'l sent No t'han xiulat les orelles?
Cuando llegues a la señal de ceda el paso...
Quan arribes al senyal de cediu el pas...
Si algú té mala memòria solen dir-se dues frases...
Qui no té cap/memòria, ha de tindre cames. Memòria curta, llapissera llarga.
Se te pasa el arroz
Se te'n passa la saó
Expressar que si una cosa és dolenta al començament ho continuarà sent més avant. Ex: si no t'agrada el començament d'una sèrie i penses que més val no continuar veient-la perquè no millorarà.
Vist un pam, vist el metre.
a buen entendedor, sobran/pocas palabras
a bon entenedor, poques paraules a bon entenedor, breu parlador
en abundancia
a doll, en orri
a medio hilvanar (preparar una cosa sin acabarla)
a mig embastar
menjar sense gastar plats, ganivets ni forquetes
a mos redó
acabar una persona malament
acabar com Camot acabar com el pelletes a Alcoi
al borde de (ex: la locura, la extinción, el abisme)
al caire de
ir de capa caída
anar de mal borràs
irse al traste, fracasar
anar-se'n en orri(s)
aprender
aprendre, però també molt genuïnament ensenyar-se a un mateix. ex: Es va ensenyar a llegir a soles.
se le dice a alguien que llega tarde
arribes tard com les palmes d'Elx ex: encara estàs en bajoqueta, arribarem tard com les palmes d'Elx
beber a galillo
beure al gallet
estar destragado (muerto de hambre)
blau de fam, mort de fam "Estic que veig ànimes" (Elx tradicionalment) destragat
bulto (ej: en la piel) hacer bulto
bony fer embalum, fer gruix
Que té les cames llargues.
camallut (quines camotes tens!)
Frase per dir que dones enganyen/enamoren els homes també mitjançant la bona cuina.
cansalada i ous fregits lleven la vista al marits
engañar a alguien
caure a quatre grapes/potes, caure a la ratera, endur-se marro
Caure d'esquena pegant amb la part posterior del cap. (i amb la paraula buscada, una expressió...) S'usa per a indicar que una cosa que algú vol fer ens és indiferent o que no l'apreciem
caure de tos (El tos o occípit és la part posterior i inferior del cap.) ex. D'arguments per a justificar-ho n'exhibeixen uns quants, però tots d'un baix nivell argumental que fa caure de tos. "com si em besares el tos"
mearse de risa
cluixir-se de riure (Elx pronunciat) cloxien esclafir a riure/plorar esclatar a riure anar per terra anar a bacs ("Quan ens va contar l'acudit de la mili, jo anava a bacs") encanar-se No poder alenar, algú, especialment una criatura, per excés de riure o de plorar. No et rigues tant, que t'encanaràs.
Creure amb tota confiança en alguna cosa, sense comprovar-ne la veracitat o els riscos.
creure a ulls clucs, creure amb els ulls tancats ex: Accepta a ulls clucs tot el que el seu amic li proposa; li té plena confiança. Complia les ordres del director a ulls clucs, encara que no tinguessin solta ni volta.
debajo (preposición)
davall -- baix s'ha introduït més recentment al diccionari però no és tan genuïna
Deixar (o quedar-se) sense rèplica possible.
deixar (o quedar-se) aponat deixar (o quedar-se) de pasta de moniato
dejar con la miel en los labios
deixar amb la mel a la boca, (Mall.) deixar amb l'endarrer
quitarse de encima
desllepissar-se, desempallegar-se --> Desfer-se d'algú o d'alguna cosa que impedix actuar o que molesta.
digno de mención poner atención
digne d'esment/menció parar/posar esment/atenció
era para verlo...
donava enveja... «Una volta, en el parque... els del poble, se burlaven de moatros, començaven a di-mos, mos dien, "jaumicos", "llaücos" [...] Mos ajuntàrem huit o deu de moatros, acomençàrem a pegar bastonaes, i allò donava enveja»
tres cuartos de lo mismo
dos dits de la mateixa ex: El meu fill no vol estudiar de cap de les maneres. I la xiqueta, dos dits de la mateixa Un dit, és la mida equivalent al gruix normal del dit d'una persona. La paraula castellana "cuarto" equival a la paraula "palmo": mesura de longitud corresponent a la distància que hi ha entre l'extrem del dit polze i l'extrem del dit menovell de la mà d'una persona, tenint-la completament oberta i amb els dits tan separats com siga possible. Aquesta mesura de longitud, en castellà, a més de "palmo", s'anomenava també "cuarto" perquè era la quarta part d'una vara. Qualsevol pot adonar-se que la diferència de longitud que hi ha entre els nostre "dos dits" i el castellà "tres cuartos" és considerable. http://www.elpuntavui.cat/article/316045-itres-quarts-del-mateix-o-dos-dits-de-la-mateixa.html També: —I ella, SI FA NO FA IGUAL —POC MÉS POC MENYS —POC MÉS POC MANCO —POC ENÇÀ POC ENLLÀ —PAM MÉS PAM MENYS —MÉS O MENYS —TAL·LÀ-TAL·LERA —PER L'ESTIL
Llevar l'apetit o carregar l'estómac, un aliment, per excés de dolçor, de greix o d'espessor dels ingredients. Molestar o cansar per l'excés d'artifici o la insistència.
embafara La coca de llanda no m'embafa. Vol ser tan graciós que acaba embafant-nos.
manga por hombro, patas arriba
en orri (desordenadament, de qualsevol manera)
atajo/sarta de mentiras
enfilall de mentides
carraspear, aclarar la garganta to clear one's throat
escurar-se el coll/la gola, gargamellejar També: desenganxar el gargall ex: estàs escurant-te la gola per desenganxar el gargall o per cridar l'atenció?
Llevar-se la brutícia que s'ha posat entre pell i ungla. Llevar-se la cera de les orelles. Llevar-se els fragments de menjar que s'han ficat entre les dents. I'm broke. Molt ric.
escurar-se les ungles escurar-se les orelles escurar-se les dents Estic escurat. // No en tinc ni cinc Una família amb molts cacaus.
estar en vilo tener en vilo
estar / tindre en joli, amb l'ai al cor
Els valencians, per a expressar la idea que alguna cosa encara no està llesta, no està preparada, no únicament no està feta sinó que ni tan sols s'ha començat a amanir el que cal per a fer-la, tenim diverses expressions populars.
estar en bajoqueta ex: la Maria vindrà i tu encara estàs en bajoqueta! el gat encara està gitat en el foguer tindre el gat en la cuina --> per a dir que el menjar ni s'ha començat a amanir --> (cat) el més calent és a l'aigüera http://www.elpuntavui.cat/article/645145-el-gat-esta-gitat-en-el-foguer.html
estoy sudando como un cerdo
estic suant la cansala(d)a vaig amerat de suor
- Col·locar-se en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut. - Deixar-se caure en un seient amb tota comoditat. També: Envanir-se, unflar-se de satisfacció.
estovar-se, escarxofar-se Quan arriba a casa, s'estova en el sofà. (comú a Elx) aponar-se S'aponà en la butaca i es posà a llegir. S'estovava veient els fills.
estás loco?? estás loco, eh! estás como una regadera...
estàs destrellatat?? També boig, foll... T'has begut l'enteniment? Estàs com una nit de trons! Estàs com un cabàs de gats! Estàs carabassa / T'has tornat carabassa, eh Em fas tornar gàbia! Estàs gàbia! Em tornaràs carabassa! Pararé/Em tornaré boig! (Pararé boig amb tants crits com feu!) estàs com l'orgue de Sollana! estàs com un llum... et falta una petxinada et falta un regó
falta de faena y vara
falta de garrot
Satisfer, convéncer.
fer el pes
fugarse de un sitio (ej: del instituto)
fer fugina
Tocar el fons amb els peus i, alhora, poder mantindre el cap per damunt de la superfície de l'aigua.
fer peu (en l'aigua) ex: "Se m'ompli de morts el cabàs de fer la plaça i veig que en el toll de l'enyor no faig peu."
La locució verbal ______(mateixa en totes)_______ té el significat de 'fer-se escoltar o considerar per la gent'. Es diu d'algú que té capacitat de fer-se escoltar. Quan algú té aptitud, competència i capacitat de lideratge es pot dir que ______________. Les persones líders o lideresses en la política, en l'opinió publica o en l'associacionisme solen ___________. Un o una influencer, o influenciador/influenciadora, 'persona que amb la seua opinió o actitud té una influència destacada en el comportament de moltes altres, especialment en el món de les xarxes socials' es pot dir que és una persona que _____________.
fer rogle ex: fa rogle
matar a alguien
fer-li la pell Com a la cançó 'tres de pego'
Tocar-lo amb desig carnal.
fotre-li mà a algú
Salir por la tangente, escurrir el bulto. Canviar de conversa per eludir un tema que no interessa.
fugir d'estudi ex: El director sempre fuig d'estudi quan algú li demana un augment de sou. ex: Una manera com una altra d'aigualir (cast. aguar) el debat i fugir d'estudi.
enjuagarse la boca enjuagar el bañador
glopejar-se Tindre per un temps dins de la boca un glop d'algun líquid agitant-lo per netejar-se la boca, per assaborir-lo, etc. (ho deia el iaio) vull glopeja-me esbandir/aclarir/rentar el banyador esbandir - Traure, dissoldre, amb aigua clara el sabó (d'alguna cosa ensabonada). Esbandir la bugada. Esbandir els plats. Esbandir els cabells. - Netejar (una cosa) amb aigua clara. Cal esbandir bé el pinzell. - Alliberar-se (d'una cosa que constitueix una nosa o una molèstia). Va esbandir les visites ràpidament per poder plegar d'hora.
frase que se li diu als xiquets quan destorben
hala, a caçar gambosins i a espigolar seguissets! Animalets i plantes fantàstiques de l'imaginari popular valencià https://alicanteplaza.es/seguissets
nos dejaremos la piel
hi posarem el coll També: "farem mans i mànigues", "farem l'impossible", "ho donarem tot", "ens hi trencarem les banyes"... Perquè deixar-hi la pell vol dir morir = deixar-hi els ossos
Más de lo mismo
la mateixa història de sempre "la cançó de l'enfadós" / "el conte de l'enfadós" «Vaig sentir el primer discurs i em va agradar, però els altres van ser més del mateix i es van fer molt pesats.» Ací segurament hi escauria: «...però la resta va ser la cançó de l'enfadós»
se me ha caído al suelo
m'ha caigut a terra
me has dejado loco
m'has fet rodar el cap
En mi tierra se usa __________________________, e implica comer como dios manda: un plato caliente con fundamento y sentado en una mesa, por contraposición a comer cosas frías (bocadillos, etc.) con prisas y de cualquier manera.
menjar de calent
mirar con el rabillo del ojo rabillo del ojo
mirar de cua d'ull cua de l'ull
persona que es posa pesada quan beu si beus molt parles _______
mostós most --> ex: tot cristo parlant most! [móst] Mostós en un altre context: No és ben bé brut, tampoc apegalós.És molt senzill: si la cervesa acaba de vessar sobre la barra, aquesta resta apegalosa el que queda de nit; si hi ha cendra, i rodals misteriosos, i gots mig buits, i llavors vessa la cervesa, estem a tocar d'una barra bruta; quan és mostosa, no sabem ni des de quan, ni per què, només sabem que cal evitar el contacte entre pell i barra.Amb el colze degudament protegit, evidentment, podem fer el que vulguem.
més vell que...
més vell (o més antic) que el cagar aponat
molt negre
negre com la sutja
dónde quiero ir a parar?
on vull anar a espetegar? on vols fer cap? espetegar = esclafir espetec = esclafit ex: Els grans de dacsa esclafien en la paella. ex: On vols fer cap amb tantes preguntes?
dondequiera que estés...
onsevulla/onsevulga/onsevol que estigues
visto lo visto
pel que es veu, segons sembla
por doquier
per onsevulla/onsevulga/onsevol
quan a algú li has dit alguna cosa i ha passat de tu
que si vols arròs, Catalina (cast) que si quieres arroz, Catalina ex: li he dit que llevara/alçara/desparara taula i que si vols arròs, Catalina
todo lo malo se pega
qui es gita amb xiquets s'alça pixat Imagine que col·loquialment també podem dir 'tot lo roín s'encomana'
vaya risa! será la risa ya verás
quin fart de riure! ens farem un fart de riure, ja voràs (cat) un tip de riure
manifestar sorpresa
què dius ara? vols dir?
frase per manifestar indecisió
què fem del caldo? fem foc o fugim? --> ex. si vols anar-te'n d'una festa...
saber mal
recar, sap greu, sap mal ex: Siga com siga, ja sabeu que jo sempre dic què pense i si es demostra que vaig equivocat no em reca gens de rectificar.
A quien madruga, Dios le ayuda
si del dia vols profit, que no et trobe el sol al llit Qui matina fa farina
tener un roce con alguien Le ha hecho un roce al coche. rozar la pelota
tindre un frec a frec, una picabaralla Li ha fet un frec al cotxe. tocar-la de raspalló
en gran cantidad un sinfín de
una fotracada de una caterva de un fotimer de un munt(ó) de un tou de Un fum de Un fart/tip de (ex: riure) un devessall de... (ex: un devessall de millores laborals, de llàgrimes, de paraules) --> literalment, devessall = pluja molt forta a bondó a borbollons (ex: a borbollons loc. adv. En gran quantitat, tumultuosament i amb intermitències. La sang eixia de la ferida a borbollons. Parlava a borbollons. La gent abandonava el recinte a borbollons.) a gavadals a gavelles bona cosa de tot de SUBSTANTIU (ex: tot de restes) núvol de xiquets Un riu de gent
no pagar molt per una cosa
vam pagar una cançó
algú a qui no li agrada massa viatjar...
«Vist la Rafa, vist París», diu la dita tradicional il·licitana, que remet a una part del Raval, que tenia unes cases baixes amb teulades i que en l'imaginari col·lectiu remetria a París.